de juny 29, 2006



ell somiava una lectora,i com, literalment , ben a la vora la tenia, es van enredar a fer-ne un llibre. seductor.

dissabte 1 de juliol a la Torre de les Hores de Martorell , amb el permís de Francesc Pujols i les seves misterioses golfes, es recitarà El Furgatori com Josep Pedrals mana, ara sense veu femenina. Ens veiem a dos quarts d'onze de la nit al jardí entre còdols, un tècnic de so molt simpàtic i un combinat d'alcohol i afrodisiacs, només espero que el xòfer no estigui cansat...

" Una de les meravelles de Bolló, una de les coses que el fa tant especial, a part del paisatge extremadament bucòlic i de la llibertat sexual, és la imaginació desfermada que demostren els seus habitants, totalment sicalíptica.

Jo tinc un altre estil imaginatiu, més d'acord amb el paisatge, menys fressat en la voluptuositat.És a dir, jo somio l'Escola d'Olot i ells somien Toulouse-Lautrec..."

de juny 28, 2006


el límit entre preparar un bon sopar i una performance d'aquelles de les quals uns quants viuen és ben bé poca cosa.
pastanagues remullant duchamp, en espais tacats, naturalment.

de juny 27, 2006


sí, ja ha passat un any. posar-se calçat còmode, carregar al màxim la càmera, i seguir els ballarins amb els ulls ben oberts i deixar que et sorprenguin.
més informació www.marato.com

de juny 26, 2006


la cua d'ase gronxa
les dríades, carregades
d'alzina creuen una sèrie,
interminable, d'aiguades.
el pentagrama se'ls enreda
al turmell i el vedell cavalca
violes, polvoritzant l'estació
sense parada. la barba creix
i s'enlaira en un ventet
sense cara, és allò dels arquitectons
i les finestres imaginades.
les invisibles portes un
malintencionat bada, amb cara
tendre i posat murri. feliç.

*e*

de juny 25, 2006


no tot malévitx es contorsiona en una sala d'exposicions, divendres no podia deixar d'observar-ne un, d' una altra mena, davant per davant d' un façana com de mentida, de santa maria del mar.els dos escenaris il·luminats.el frontispici era pur luxe i en nit de foguera va ser sobrevolat per una mena de globus amb flameta dins, expectant vaig desitjar la cremada que obriria una nova era, i no passà res.

de juny 23, 2006


un sant joan de caravaggio al palazzo corsini a roma.


desensopir-se de jorn
amb colze blanc i ondulada
tendresa en fa mil·limetrada
revetlla del matí, i quan passa
mai és prou sovint.

*e*

de juny 21, 2006


un minúscul debat
em rondava pel cap.
què és més marejador?
un bon glop de vi
o uns llargs sintagmes
intercalats a la mala manera?
unes veus infantils en un chillout
de pati particular emmascaraven
la resposta.confidencialitat.

*e*

de juny 20, 2006



notícia de l'avui:

El retrat Adele Bloch-Bauer I , del pintor austríac Gustav Klimt, ha batut el rècord mundial absolut al convertir-se en el quadre que ha costat més diners de tota la història. La xifra que s'ha pagat és de 135 milions de dòlars, és a dir, uns 107 milions d'euros. Per ara la suma més alta estava en 104 milions de dòlars (82 milions d'euros) pel Noi de la pipa, de Picasso, que va ser comprat el 2004.

Més recentment, el maig d'aquest any, un altre quadre de Picasso havia assolit una xifra astronòmica, encara que inferior: 95,2 milions de dòlars, és a dir, 75 milions d'euros.

El quadre, conegut com l'Adele d'or per raons evidents, l'ha comprat el magnat nord-americà de la cosmètica Ronald S. Lauder per penjar-lo a la galeria de la seva propietat, la Neue Galerie de Nova York, especialitzada en art austríac.

La venedora ha estat una neboda de la model del retrat, Maria Altmann, a qui als 90 anys un tribunal d'arbitratge li ha reconegut la propietat d'aquesta i d'altres peces de Klimt -un retrat més d'Adele i tres paisatges-, que estaven exposades al Belvedere de Viena i es consideraven propietat del govern austríac.

Altmann és neboda de Ferdinand Bloch-Bauer, un ric col·leccionista jueu d'art casat amb la dona del retrat. Va ser Adele qui li va demanar que després de la seva mort les pintures anessin al Belvedere.

Malgrat els desitjos de l'esposa, el col·leccionista va llegar els quadres als seus nebots, però tots els seus béns van acabar confiscats pels nazis el març del 1938 amb l'annexió d'Àustria a l'Alemanya de Hitler.

Durant la Segona Guerra Mundial, un d'aquests nebots, Maria Altmann, va fugir als Estats Units i, amb la nacionalitat nord-americana, va decidir reclamar les peces. El 2005 va acordar amb el govern austríac sotmetre's a un tribunal d'arbitratge que finalment va cedir-li la propietat.

En recuperar les peces, la senyora Altmann va cedir-les per a la seva exposició temporal al Museu d'Art del Comtat de Los Angeles, ciutat on viu. Ara està previst que viatgin cap al seu nou destí, a finals de juny. Segons diversos taxadors, els dos retrats i els tres paisatges tenien un valor conjunt de 107 milions d'euros, però ja amb un sol retrat s'ha arribat a aquesta xifra, que bat un rècord de venda mundial.

doncs això que un quadre decoratiu de 153x133 cm de klimt val la pena tenir-lo a casa per "tapar forats" en cas de no arribar a fi de mes. la neboda ha fet justícia, i les postals i el buscador d'imatges te'l fan veure en petit, cada vegada m'agrada més el deixeble de klimt, el sr.egon schiele, sense desmerèixer l'altre esclar.


a l'esquerra Hanka Znorwska, dona del marxant i poeta que empenyorava els mobles per muntar-li exposicions, a la dreta Elvira "la Quique" cantant, fins que la cocaïna li lleva la veu i la fa rodar pel món morint afusellada com espia a l' alemanya de la gran guerra, amant de les passions breus i intenses. les dues amigues de Modigliani, escultor frustrat per la tuberculosi i la manca de pressupost que es va conformar amb la pintura, exposat a Roma fins el 25 de juny.

de juny 19, 2006


un duet de penyores
fa més llunyana
qualsevol sanefa,
encara que els dits
m' hi naveguin palpant
els blancs. l'ocre
s'esquerda i el recordo
sorrenc a la barceloneta.
es despinta l'esmalt
i em cauen el gerros
a terra, camino esquivant
els vidres per mandra
d'escombrar.
no queda res, només
un munt de deures.

*e*

de juny 15, 2006


d'una pila a la qual
rondava el desequilibri
en fas miquetes simètriques
per anar-la reconstruint.
no et cal paciència,
el pizzicato, en un tres
i no res, l'has anat
bastint. conseqüent.

*e*

de juny 11, 2006


l'esqueix
i dos lliris

l'escreix
i tres surfistes

l'esquitx
i no us envejo els pètals

*e*

de juny 09, 2006


això és una picada d' ull privada, la "m" i jo sí que entenem d'antropologia...

de juny 08, 2006


"tant cert com que tu i jo
som altres
tant cert com que no hi ha res més
tant clar com que la nit ens espera
tant clar com que no ho fa per tothom
tant breu com qui no espera resposta
tant breu com qui sap el que diu
ara i aquí t'estimo
t'estimo"

mishima

de juny 07, 2006




dos recitals

l'altre avui a

PRESENTACIÓ «REFRACCIONS»
Cony de Poetes!
7 de juny de 2006 - 19.00
Recital poètic

Eulàlia Canal
Iria Hernández (poesia en gallec)
Laura López
Montserrat Abelló
Presenta: Àngels Gregori
Lloc: Centre de Cultura de Dones - Francesca Bonnemaison

de juny 06, 2006


" Si aceleramos el crecimiento de una planta con el temporizador de la cámara o mostramos su forma ampliada cuarenta veces, en ambos casos, en lugar de la cosa existente, en la que apenas reparábamos brota zumbando un géiser de nuevos mundos de imágenes..."

Sobre la fotografía - Walter Benjamin

uns han engalanat un carrer amb nom d'aperitiu,
dos han parat les estridències sonores
amb quatre jugades sàvies,
a una amiga li han birlat l'esperança
i l' altra s' ha deixat endur pel jazz.
en una aigua verda els ànecs rodaven
i encara ho fan , sigui dia feiner o cap de setmana.

*e*

de juny 02, 2006



una que té tendència a definir, es troba a l'entrada de la llibreria saltamartí de badalona amb les paraules fetitx del dia, un recital alabatrenc quan encara no s' ha paït la nit aeroplaniana ,l'alegria de la tina i el xavi, tremolor en la veu del max, el padrí guillem i els seus postres a ritme de " marxa el tren " , la vehemència d' en màrius i la provatura de llegir un discurs semicoherent amb queixes de la claca que prefereix la meva espontànietat envermellida. avui topant amb la llibrera blanenca que per setmana santa no em va voler atendre per massa feina i avui m' ha dit que " la cosa està molt mansa, no cal ni que tornis si ho fas expressament per mi ", jo me la mirava amb aquell cabell de cruella de vil i el llavi partit amb hematoma a conjunt i pensava " a bolaño vostè li va ser així d'insolent sra?" és que en fa tota la pinta...encara que després la perdonava pensant en com pot arribar a agrir el caràcter la possibilitat d'una baixa facturació, que no d'una illa. dinar a peu de mar arròs negre amb la família i trucada demanant més aeroplans a la central.baixar el maresme , lentament per fer temps, amb l'adorat refree sonant al cotxe i el meu pare descobrint-lo, sorprès pels sons moderns de veritat.comunicar l' estat del meu cor a uns que es creien possiblement redescobridors de passats jocs de mans, i jo vermella.sopar cireres i aigua amb llimona i menta fresca, del test casolà, mentre m' han enviat una foto on sortim tots dos i ho trobo adequat, no m'atrevia a girar la càmera i enfocar-nos i robar-te un dit d'ànima, ens ho han fet per sota una taula i nosaltres poder ho farem més vegades i poder millor. i sí, jo de gran vull ser com la núria del ferran, encantadorament generosa, això crec que no ho havia dit i calia.