una coberta amb aires
d'anys vint, una boja festa
de disfresses interrompuda,
com les primeres cent hores
i les darreres mirades
que ens fan posar sentimentals.
adonar-nos de no sé què, girar
el darrer full del calendari
i concretar el que sembla
que comentarem White Russian en mà,
repetint les coses del qual
rient-nos de les coses del tal.
humanament passaran ells,
els que ens confonen.

*e*