la febre és una moneda
que no sempre porta
cap a una època obscura.
el destí és quedar-se a casa,
mirar com canvien les cotes
de llum als jardins de l'illa
i un munt de segons per
sentir cada molècula respiradora.
l'habitació de la foto és robada,
el cos transformat, a poc a poc.
si em quedés en un moment retro
mentalment no sé si seria en un
insaciablement feliç o en
una tortura imperial que no sé
situar, encara.

*e*