de febrer 22, 2010

"Tots els personatges d'aquest llibre són ficticis,
però la majoria dels diàlegs són reals"
Vicenç Pagès Jordà

escenes esborrades
que, per ridícules,
es fonen en negre.
no, millor
les crema un escalfament
sobtat del negatiu,
del centre cap a la flama.
de la flama al delete.
no et marejo.



*e*

de febrer 19, 2010

hi ha l'elogi de la fuga,
el vertigen escrit amb rotulador
al canell. la curiositat
cap a què pot oferir el teu
camell. l'os que retruny
en rossegar.



*e*

de febrer 18, 2010

un possible calendari
primaveral muda i desmunta
el trencaclosques de colors
transhumants. tranuitar
mals de panxa i tangrams
magnètics a conjunt amb els tibats
llençols.imagino el que pot
arribar a passar i quan passa
sense demanar-ho és més que genial.




*e*

de febrer 08, 2010

ho repeteixo:
menja'm ara
que soc gran.
hi ha altres
maneres de trencar
aigües i m'agraden
+.

*e*