s'ensumava la màgia, l'historial
de lladrucs, els millors jocs
esmolant ullals i somriures.
a frec, com a espectadora silent.
quan menys era jo per a tu,més
òbviament era jo per a mi.
la brasa i la pressa sobtada,
sortir a carrera per la mateixa
línia envoltada de diferents
paviments.

*e*