de juny 16, 2011


la nena que només menja gelats si són roses, l'estiu intuït en dos dies,
les ungles del peu desenfocades i d'un taronja cridaner que s'entreveuen entre un macro de pistils, fent el pom que portes a la mà. la consciència del cos i el fàstic que conviden a una vida espartana. la moqueta blava i verda d'estampat geomètric de la Filmoteca, el paradís on no vull anar perquè hi són els que he estimat, un medievalista que no gosa parlar amb aquella dona que l'aclapara, jo publicada i ella enamorada, ser fan estètica de les nòvies dels meus examants, entre setmana i llepar-se els dits amb una sarsuela, pujar-me la punta de l'escot perquè un capellà visita l'empresa, fer les cues laterals, esternudar de tres en tres, donar a Ragtime un nou autor, cobrar del darrer ajuntament socialista, no saber com (no) va l'aire condicionat de la feina, fer-me un fart d'anar cap aquí cap allà per no estar gaire quieta, evitar els serveis púbics del becari, ser fidel a qualsevol espectacle de laperla, dipositar la mirada en arquitectures de paper amb intenció de certa durabilitat, que et vulguin robar petons precisament per l'edat, saber que demà de matinada tornaràs a casa mentres surt el sol per la diagonal."és aquell" poseu el color que calgui "extraordinari!" davant cada meravella ocular.

de juny 07, 2011


la velocitat de penetració
de la pluja en la sorra
o la velocitat de la sorra
empassant-se l'aigua.
alguna cosa dissecada,
la indiferència cap el que no
és mineral.

*e*

de juny 02, 2011


si s'escau podem disfressar-nos
de maggiorata, o teclejar
a la feina, insistint per un termini
o una data. descalcem el mateix peu
imaginant girs de timó cap a costes
inventades. alternem canvis de profunditat
entre fantasies i ones que atrapen, dives
constants, unes més evidents que altres.

*e*