la nena que només menja gelats si són roses, l'estiu intuït en dos dies,
les ungles del peu desenfocades i d'un taronja cridaner que s'entreveuen entre un macro de pistils, fent el pom que portes a la mà. la consciència del cos i el fàstic que conviden a una vida espartana. la moqueta blava i verda d'estampat geomètric de la Filmoteca, el paradís on no vull anar perquè hi són els que he estimat, un medievalista que no gosa parlar amb aquella dona que l'aclapara, jo publicada i ella enamorada, ser fan estètica de les nòvies dels meus examants, entre setmana i llepar-se els dits amb una sarsuela, pujar-me la punta de l'escot perquè un capellà visita l'empresa, fer les cues laterals, esternudar de tres en tres, donar a Ragtime un nou autor, cobrar del darrer ajuntament socialista, no saber com (no) va l'aire condicionat de la feina, fer-me un fart d'anar cap aquí cap allà per no estar gaire quieta, evitar els serveis púbics del becari, ser fidel a qualsevol espectacle de laperla, dipositar la mirada en arquitectures de paper amb intenció de certa durabilitat, que et vulguin robar petons precisament per l'edat, saber que demà de matinada tornaràs a casa mentres surt el sol per la diagonal."és aquell" poseu el color que calgui "extraordinari!" davant cada meravella ocular.