"tu, segons jo, donat el cas,
no estàs per mi, com jo,
posem per cas, estic per tu;
perquè jo, segons tu,
prenc tant d'espai vital,
que a tu , al final, te'n queda gens,
d'espai, d'això... vital,
però jo, al final, crec que l' espai
és un fractal, vist des de dalt
i, es natural, no ho puc evitar,
perdo el respecte per la propietat,
és una pena, sobretot l'aliena,
però , és clar, segons tu
no són més que excuses,
però, dic jo, que ignorar
la relativitat no la fa desaparèixer..."

fragment d'autoretret

odi sobre tela - tomàs arias