_ m' hauries d'adorar.
_ jo? si no et conec de re.
_ ahir besaves el postís que han fet de la meva cua de palla
_ un tros de tu emmollat i sense esma?
_ a cada postís que han fet , en queda alguna cosa de mi
_ això vols creure, escopia les insulses llavors, i percebre , percebre, re de re...
_ no saps cenyir-te a la calma, fem com si l'espiga s'inclinés
_ que es dauri i punxi els arcs dels peus
_ tens raó, fem tots dos com si no t'estimés
*e*
1 Commentaris:
Diria que només podem esperar adorar el que no coneixem. "Només els somnis mereixen confiança" deia un poeta japonès. Potser és així, potser només podem adorar la idealitat humana i no la realitat.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home