de novembre 25, 2005



_ m' hauries d'adorar.
_ jo? si no et conec de re.
_ ahir besaves el postís que han fet de la meva cua de palla
_ un tros de tu emmollat i sense esma?
_ a cada postís que han fet , en queda alguna cosa de mi
_ això vols creure, escopia les insulses llavors, i percebre , percebre, re de re...
_ no saps cenyir-te a la calma, fem com si l'espiga s'inclinés
_ que es dauri i punxi els arcs dels peus
_ tens raó, fem tots dos com si no t'estimés

*e*

1 Commentaris:

Blogger ferrancab said...

Diria que només podem esperar adorar el que no coneixem. "Només els somnis mereixen confiança" deia un poeta japonès. Potser és així, potser només podem adorar la idealitat humana i no la realitat.

8:51 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home