el vinent que sigui molt més fàcil, toca fluir i no voler-te disfressar

he trobat el problema
que estava buscant
i també m'ha avorrit.
et construiré, si no
hi ha cap altra manera,
dansant amb el teclat.
temptació de tallar
els cabells i fuetejar.

*e*

la vida natural té amplis forats.
no saps si soc poeta
o fotògrafa, l'autoria la confonen
amb dones molt belles. m'he dedicat
a l'espeleologia pel meu recent
passat, una nova excavació
que és arma falsa per a que hi juguin
pocs adults, difícil de creure
que les ubicacions arribin
on crec que han d'arribar, algun
punt entramat dins els clatells.
simples estructures temporals
que no mereixien cort, ni centurions
ni assentaments deslliurant-se
dels problemes del dia a dia.

*e*

amb tres frases perdo la fortalesa,
plastifico el meu cor, i em rondina
la consciència,l'eina que ho fa funcionar
gairebé tot.

*e*

abans de marxar, flors que fan una mica
de mal. la revolta, i la frustració d'acabar les nits
a quarts de dues quan volies ballar-les. la ràbia
del comboi que s'emporta
aquelles imatges clares dins l'ascensor
cap a un lloc llunyà que esquiva
les paraules.



*e*

una coberta amb aires
d'anys vint, una boja festa
de disfresses interrompuda,
com les primeres cent hores
i les darreres mirades
que ens fan posar sentimentals.
adonar-nos de no sé què, girar
el darrer full del calendari
i concretar el que sembla
que comentarem White Russian en mà,
repetint les coses del qual
rient-nos de les coses del tal.
humanament passaran ells,
els que ens confonen.

*e*