res,un verb que sona bé
titubar
conjugació
[1487; del ll. titubare, íd.]
v intr 1 Estar o moure's oscil·lant com si hom anés a caure. Aquella roca tituba: pareu compte!
2 fig 1 Mostrar-se indecís, perplex, en l'execució d'una cosa; titubejar. No titubis i apunta-t'hi.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUdlM49MZdsuqO09ZP5EH3Ocwknf9QETEUGSy_RhjYnQNNZUaf8JdFq37iRvArpAuJ2dvvNCKZosXTE5arU7ppcgDrwYtZdxnT9mg8vKlaQ1afAFbL422Q1yisR9xuyFaHJnW9/s320/titubar.jpg)
2 esp Vacil·lar en l'elecció dels mots, en llur pronunciació. Titubava de nerviós que estava i quequejava.
titubar
conjugació
[1487; del ll. titubare, íd.]
v intr 1 Estar o moure's oscil·lant com si hom anés a caure. Aquella roca tituba: pareu compte!
2 fig 1 Mostrar-se indecís, perplex, en l'execució d'una cosa; titubejar. No titubis i apunta-t'hi.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUdlM49MZdsuqO09ZP5EH3Ocwknf9QETEUGSy_RhjYnQNNZUaf8JdFq37iRvArpAuJ2dvvNCKZosXTE5arU7ppcgDrwYtZdxnT9mg8vKlaQ1afAFbL422Q1yisR9xuyFaHJnW9/s320/titubar.jpg)
2 esp Vacil·lar en l'elecció dels mots, en llur pronunciació. Titubava de nerviós que estava i quequejava.