un fragment:

Perquè hi ha vides que es torcen? Perquè hi ha vides lineals? Perquè hi ha vides que es redrecen? Perquè hi ha vides múltiples i vides simples, o vides senzilles i honestes, i vides teatrals i falses, o vides laberíntiques, o vides curtes i vides llargues? I per què les vides curtes transmeten la sensació d’haver viscut amb pressa, com si ja sabessin que seran vides curtes, i en canvi les vides llargues fan l’efecte de disposar de tot el temps del món, i al final fins i tot semblen com desaprofitades, com si s’haguessin estat sempre refiant de ser molt més llargues del que al capdavall acaben sent? Vides de llebrers i vides de tortugues, per dir-ho així, car al final, tard o d’hora, van totes al mateix lloc, al punt en què s’acaben. S’acaben? Això és una manera de parlar. Tot és una manera de parlar. Estar viu o estar mort també són maneres de parlar. Estic viu o mort, jo? Estan vius o morts els que em rodegen?


J. Ibáñez Fanés
Una Vida al Carrer