els blogspost , les planes per a fotografies i tota mena d'exhibicions internàutiques crec que són símptoma d'una necessitat d'exteriorització vital mundial.moltes planess es fan sense pensar en la interactivitat ni el possible públic, una deixalla mental que en algun lloc hem de dipositar. d'altres van de conselleres culturals i justicíeres , la meva en cap cas pretén ser-ho.estem multicomunicats en mòbils, càmeres digitals, ipods, la xarxa... coneixes gent d'una manera molt diferent a com ho solíem fer no fa tants anys ( deu?). els valors canviaran, llegir, tafanejar en una imatge desconeguda per trobar-te pel carrer o en un lloc que solies anar gent que téns al favorits del teu ordinador de casa i miraves anònimament sense ser-ne conscient. que t'anomenin per una frase o un nick és estrany, i quan és qui cal és un plaer.

2a part del poder de la paraula: a un amic li vaig anomenar una plana amb fotografies d' una noia valenciana que semblava molt interessant , poques hores després entra a un local de madrid i qui hi estava ballant? ella. doncs això que avui per si em funciona escric un desig : a tu que em llegeixes i a la sotasignant que ens sigui feliç la setmana, o la mesada...