dovima.jpg 


Avedon pertanyia a tota una generació de fotògrafs els anys seixanta que van revolucionar la imatgeria de la moda, van fer sortir l'editorial al carrer, les dones no estaven enclaustrades a un estudi, quietes, començaven a ser pioners en el que després ha estat una altra mena d'esclavisme.el nord d'àfrica no era una postal en colors, l'alta costura en un escenari en blanc i negre, la quietud enmig de multituds, els mercats fumejant aliments i animals que barraven el pas, un fotògraf i una model allà, poca cosa més en una època sense oficis acabats en -istes.

fa dos estius bocabadàvem amb els seus Portraits de l' amèrica miserable i rural, miners, outsiders, nens grans, esperpents i cowboys envellits mirant, traspassant la càmera sobre un fons blanc. a la biblioteca del caixafòrum vaig remenar entre munts de bibliografia una sèrie sobre la decadència mental i física del seu pare on ens mostrava un crani cada fotograma més petit i encartronat, uns ulls a cada plana més concaus que acabaven en res.
les belles modernes: belluci encorsetada, cordula i patziz en blanc i negre enfrontades amb pits acariciadors, turlington flamejant sota papallones... en un calendari pirelli que els meus amics encara fullegen amb avidesa, la campanya de resurrecció gràcies a gianni versace que el va recuperar per a la moda el 1996, adjani essent més reina margot que mai al photo francès,stephanie seymour aixecant un vestit semitransparent negre mostrant el sexe desafiant i caminant sobre un munt de models nus, kinski entortolligada en una serp , marilyn amb mirada perduda i coll hallter ple de lluentons i seqüències d'unes danses que fa temps van parar. nureyev quan era tot talent amb una sol tirant a l'espatlla esquerra i l'enfermetat i la decadència ben lluny.

Avedon ha omplert un imaginari, els elefants de Dovima es van creuar amb mi no sé com ni quan però els vaig arribar a somiar de ben petita, sense saber d'on sortien, un referent , un caos mental, una estètica que m'era molt - per xamba - pròpia.de gent així no vull que en morin més.