avui al migdia he anat a buscar la meva identitat a comissaria, una petita cua entre immigrants i la targeteta plastificada en mà, caducarà clar, suposo que viuré prou per renovar-la quan toqui. en baixar passeig per descampats amb cotxes esventrats i matolls de tres pams a les voreres. agafo el trambaix i a redós del sol amb les ulleres de sol calçades ( de moment l' única despesa de rebaixes ) obro tota contenta un llibre de poemes de baudalaire. ha estat fer el gest i ser envoltada per una colla d' adolescents cridaners, una senyora ben bruta que pudia i un nen de bolquers que bramava cor que vols. he llegit la mateixa estrofa tres vegades i la darrera he arribat a declamar-la en veu baixeta però els molests sorolls interceptors feien que no m' enterés ni d' on paraven les lletres. en arribar a la meva parada he baixat cuita-corrents a respirar una mica de silenci i serenitat , isolada de qualsevol so humà.