els apòstols s'asseuen sobre la seva tomba - no se sap si com a tòtem - i vindiquen:

"Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins."

Excelsior- Joan Maragall

al·lego debilitat cartilaginosa per ser tractada amb delicadesa i paciència. el cel de neu fa venir ganes de caminar-hi i no estar amorrada a un ordinador. m'abrigaré força i sortiré al carrer. *e*

os,.jpg 



parlo des d'una immobilitat temporal ,
des d'un microclima amb coll de jersei allargat
que em fa alenar en repòs forçat.
la lesió és una mena d'esterografia
que m' ha trencat la rutina
del tacte a dos pams - i em fa riure.
parlo d' un deixament que és un mode de veu.
mig cos és un mos de ròtula
ballant-la magra per flexible.
hi ha un no sé què de giravolt
formiguejant i estàtic
que fa de cada nervi un ganivet de llescar.
del cos cisellat no sé si en farem una lloc
prou desbastat. vull un escutiament ben delicat.
promptament.

*e*

" he arribat ja a una edat en què més val ser generós " cita d' A.Miller, crec que era així. els altres no ho sé, però jo cada vegada procuro ser-ho més, de generosa.
he arribat a una edat que els meus reeferents d' una matèria o altra van morint o desapereixent - si sou dels que creieu en l' eufemisme.el més normal és l'adéu, l' interval entre coneixençes, desaparicions i òbits s'ha d' aprofitar. no vegetem encara que ens falqui en la negligència la rutina i la mandra.hauríem de saber que la vida sol ser massa oblidadissa, adonem-nos de com n' és d' important això de viure, encara que sigui una estona.

mai havia estat dotze hores fent cua al carrer, ben pensat ni dues hores. el de menys al final eren les entrades, vaig conèixer un munt de gent i em vaig trobar molts coneguts.era bastant vergonyós això d' un munt de gent escaquejant-se de la feina per a un concert i pensar que poder no gaire lluny hi havia cues de misèria o desgràcia i nosaltres abrigadets amb el catering en mà i veient com canviava la llum al cel barceloní. vaig tenir prou temps per llegir dues obres de teatre editades per arola, els llibres d'arola em creen addicció.http://www.arolaeditors.com/

engany.

maquillat i fotografiat
de cadàver. complicitat
psiquiàtrica per saber
si els amics l’ aprecien.
fa avís des d’ un
tanatori “ vinguin a
reconèixer un cos”.
pocs, en filera, d’ un
en un passen. en sortir
se’ ls riu a la cara, feix
de punyalades els que
no han vingut. dissenya
revenges polint l’ agenda.
hi ha històries ben reals
difícils d’ episodiar.

( era al bar de la central del raval, fent temps mentre plovia a estones i esperava que obrissin una tenda. al costat dos nois xerrant, la conversa cada vegada m' interessava més i vem acabar intercanviant mirades còmplices per les anècdotes que explicaven. i aquesta era una: un ex d' un d'ells estava tant tarat que s'havia fet passar per mort per experimentar amb la reacció de la gent que el solia tractar.massa rumiar fa mal )

que les ombres fimbradisses
es magnifiquin per una guspira
perpètua a cops de gas.
que el tremolor fibril·lar
ens emmudeixi fins aturar les paraules
al paladar. que la nineta closa
no esborri la duna en escala de grisos
del teu cos com carena embarrancat.

*e*

escorça.

canviar la pell
escrostar la capa fina
gratar l´escorça
el vellut que separa
músculs sangonosos
que ens anguniegen.
vel suau, tel feble
que sues, t’ escates, degeneres.
què et fa delir?
olorosa pàtina d´escalfor.
floritura penitent, la pell.

*e*