de febrer 07, 2005

engany.

maquillat i fotografiat
de cadàver. complicitat
psiquiàtrica per saber
si els amics l’ aprecien.
fa avís des d’ un
tanatori “ vinguin a
reconèixer un cos”.
pocs, en filera, d’ un
en un passen. en sortir
se’ ls riu a la cara, feix
de punyalades els que
no han vingut. dissenya
revenges polint l’ agenda.
hi ha històries ben reals
difícils d’ episodiar.

( era al bar de la central del raval, fent temps mentre plovia a estones i esperava que obrissin una tenda. al costat dos nois xerrant, la conversa cada vegada m' interessava més i vem acabar intercanviant mirades còmplices per les anècdotes que explicaven. i aquesta era una: un ex d' un d'ells estava tant tarat que s'havia fet passar per mort per experimentar amb la reacció de la gent que el solia tractar.massa rumiar fa mal )