de febrer 11, 2005

mai havia estat dotze hores fent cua al carrer, ben pensat ni dues hores. el de menys al final eren les entrades, vaig conèixer un munt de gent i em vaig trobar molts coneguts.era bastant vergonyós això d' un munt de gent escaquejant-se de la feina per a un concert i pensar que poder no gaire lluny hi havia cues de misèria o desgràcia i nosaltres abrigadets amb el catering en mà i veient com canviava la llum al cel barceloní. vaig tenir prou temps per llegir dues obres de teatre editades per arola, els llibres d'arola em creen addicció.http://www.arolaeditors.com/