el meu camell de droga - dura ( suplements culturals ), estilosa ( revistes de moda d' allò que en diuen femenines ) o experimental ( publicacions de tendències ) em rep cada matí amb una bafarada cada dia més èbria. la cara soporosa lluu un to envermellit que el fa refulgir entre munts de diaris embalats, l'alè li put a una barreja d' alcohols indescriptible i quan em parla jo no l'acabo d'entendre, però faig veure que sí, que sí senyor. el meu primer exercici d' interacció diari consta en la comiedeta de simular que no te n'adones , agafar tot el material que té escampat sense gaire ordre pel quiosc, sumar i cobrar-me l' import que pertoca, el canvi també me l' he de donar, esclar. això sí, ell no deixa de somriure'm i de comentar el temps o el darrer partit de futbol. tot li ve de la depressió d' haver d' ingressar a una residència d'avis la sogra per alzheimer, m' ho va contar un dia serè, que sense la sogra la casa és un silenci i un desori que no es pot aguantar.amors de sogra.