estordida et té arrapat a la consciència
en una mirall on la corpulenta
et dificulta el miratge. porcions
de mi i cadira de tissora, cavalcant
cadascú amb els seus fats, i uns a punt
d' esclatar que ens observaven des
de l'altra banda de la voluntat, equilibristes
a punt de caure de genolls, allargant
el degoteig larvat, l'erupció alentida
per si era el darrer despullament textual. .
per a l' ambigua mancava
un guió previ,
encalçador de respostes a les incògnites
que a mi se' m van perdre fa temps
en un pis sense timbre ni aval. pluja poètica
de saliva, la inundació en tres punts i tots els dits.
no era un errror, deixo portes i senderes
badades, no tinc solucions ni necessitat
de perdonar. cal parlar?
sofreixes un similar dolor, encarrila't
o aquieta't i deixa d' imaginar.


*e*