sóc d'una època que les cremes solars eren de pastanaga i només pretenien torrar, del castell de peretallada desmanegat i sense ser hotel de luxe, de venedors ambulants de cocos i walkmans on sonaven els dire straits, en la qual la llengua materna era gairebé el francès, dels dos cavalls dels hippies a l'aire lliure, les dones portaven gorros de plàstic plens de flors en relleu per tirar-se a l'aigua i no mullar-se el crepat, dalí es passejava en barca i corrien tota mena de fantasies sobre el que feia i deixava de fer, els tocats de la tramuntana apallissaven la dona sense cap pega legal , els nois portaven banyadorets de tovallola en colors pastel amb una ratlleta blanca lateral, i el tabac de liar només era tabac, existia el frigo dedo i ens el dosificaven als diumenges, quan les colxonetes eren d' una tela motl pesant blaugrana, la missa era de les poques coses en català i tenia de feligreses a àvies amb mantellina i sueques amb la cama a l'aire, els cambrers eren d'alacant o d'andalusia i al segon estiu t'entenien el català i al tercer el xapurrejaven, dels dies on la carta te la cantaven, me les mirava i les partides d'escacs i dòmino no les acabava d' entendre, cap zona era peatonal, els mosaics de les ruïnes es trepitjaven i per trucar havies d' anar a recepció. sóc d' una família on el pare es desmaiava cada vegada que una tragèdia grega oferia sang, els cosins es creien que arrassarien al camp nou mentre els grans encara criaven vedells i no tenien ni idea que acabarien muntant una casa rural, entre dones alguns noms s'esmentaven fluixet i a l'eixida per no empastifar la saleta de mals averanys. vaig viure pels pèls els guardia civils vigilant els banys de les biquinaires, el primer topless escandalós de la francesa que cada any portava un noi més jove, les fugides en mobillette de l'anna saltant per la finestra, els nens italians que amagaven granotes a la cuina, la deportació dels patinets pels surfistes, els farts de síndria amb llavor, els tomàquets i les cebes collits calents sota el sol, les llegendes del besavi sobre el montgrí, quan a les medes s'hi anava desorganitzat,i sobretot quan NO HI HAVIA CAP ROTONDA!.

qui vulgui ensumar una mica d'aquell aire: http://www.can-massanes.com