de juliol 19, 2005

sóc d'una època que les cremes solars eren de pastanaga i només pretenien torrar, del castell de peretallada desmanegat i sense ser hotel de luxe, de venedors ambulants de cocos i walkmans on sonaven els dire straits, en la qual la llengua materna era gairebé el francès, dels dos cavalls dels hippies a l'aire lliure, les dones portaven gorros de plàstic plens de flors en relleu per tirar-se a l'aigua i no mullar-se el crepat, dalí es passejava en barca i corrien tota mena de fantasies sobre el que feia i deixava de fer, els tocats de la tramuntana apallissaven la dona sense cap pega legal , els nois portaven banyadorets de tovallola en colors pastel amb una ratlleta blanca lateral, i el tabac de liar només era tabac, existia el frigo dedo i ens el dosificaven als diumenges, quan les colxonetes eren d' una tela motl pesant blaugrana, la missa era de les poques coses en català i tenia de feligreses a àvies amb mantellina i sueques amb la cama a l'aire, els cambrers eren d'alacant o d'andalusia i al segon estiu t'entenien el català i al tercer el xapurrejaven, dels dies on la carta te la cantaven, me les mirava i les partides d'escacs i dòmino no les acabava d' entendre, cap zona era peatonal, els mosaics de les ruïnes es trepitjaven i per trucar havies d' anar a recepció. sóc d' una família on el pare es desmaiava cada vegada que una tragèdia grega oferia sang, els cosins es creien que arrassarien al camp nou mentre els grans encara criaven vedells i no tenien ni idea que acabarien muntant una casa rural, entre dones alguns noms s'esmentaven fluixet i a l'eixida per no empastifar la saleta de mals averanys. vaig viure pels pèls els guardia civils vigilant els banys de les biquinaires, el primer topless escandalós de la francesa que cada any portava un noi més jove, les fugides en mobillette de l'anna saltant per la finestra, els nens italians que amagaven granotes a la cuina, la deportació dels patinets pels surfistes, els farts de síndria amb llavor, els tomàquets i les cebes collits calents sota el sol, les llegendes del besavi sobre el montgrí, quan a les medes s'hi anava desorganitzat,i sobretot quan NO HI HAVIA CAP ROTONDA!.

qui vulgui ensumar una mica d'aquell aire: http://www.can-massanes.com

4 Commentaris:

Blogger litoschka said...

Un post d'allò més suggerent, ple d'aroma, com la de les gasolineres d'abans, amb aquelles boletes que giraven i giraven mentre tu te les miraves des del seient de darrere del Citroën 4L groc amb una matrícula sense lletres, o la dels macarrons amb ratlles i formatge torradet que la iaia preparava cada cap de setmana i treia d'una cistella de vímet quadrada quan anàveu a dinar a la caseta, o com l'aroma salada del del mar del port de Vilanova, al costat de la llotja, quan encara no hi havien posat una reixa i s'hi podia anar els dissabtes al capvespre, amb el pare, el germà (si no hi havia més remei) i una canya, i llavors t'asseies al costat d'un piló rovellat a pescar burros, que primer posaves en una galleda vermella plena d'aigua i després, abans de marxar, llançaves de nou al mar perquè ja m'explicaràs què vols que en fem, la mare ens els fotrà pel cap. I no pensaves que havies perdut el temps, pescant bestioles per tornar-les a deixar anar, sinó que els deies adéu i fins el cap de setmana que ve. Ai antes (que abans, abans, es deia antes, però ara les àvies ja ens han deixat quasi totes i la llengua, de tan estandarditzada i tevetresètica l'has d'agafar amb pinces), que bonic que era tot antes i quins colors tan vius, encara que les fotos estiguin totes esgrogueïdes o envermellides. Què sabran elles!

3:49 a. m.  
Blogger subal said...

I els albercocs, no t'oblidessis dels albercocs. Després de menjar-nos-els al portal, cal agafar paper de vidre i llimar-ne el cor per tal de fer un xiulet. I així passava jo les tardes lentes, infinites, del mes d'agost. mentres els grans agafaven un cubell d'aigua i arreglaven les rodes de la BH.

10:09 a. m.  
Blogger Tina Vallès said...

Can Massanes! Hem estat a punt d'anar-hi aquest agost. Al final: Mas Horta Prim.
Colxonetes de tela pesada i blaugrana, sísenyora! Que trigaven un tou a secar-se!

12:35 p. m.  
Blogger Horse Sense said...

Horse racing tips for professional lay bettingbarbados betting horse racing

9:06 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home