de juliol 04, 2005


joanariba.jpg Posted by Picasa



era allò de formar part d' un ramadet voltant pels patis del cccb, on és la propera actuació? doncs no ho sé, segueix el que tinguis davant.

els brasilers: grupo tápias " la rede ", inici en un gronxament pausat en una hamaca, en un llit suspès entre dues columnes , evocació del repòs adequat per a la xafogor que ens queia a sobre, suau i extrema la noia voltejant i evolucionant des d' un repòs amb mínim moviment a un gronxament accelerat, fer de l' hamaca una liana , un company de ball,un suport, la picor si és al turmell com a ornament i per acabar un noi del públic per a un intent de ball de festa major.

membros cia de dansa "meio-fio" o l' art de la patacada, companyia que mescla el hip hop, la teatralitat i l' acrobacia, menjar-se les mans, les ungles , els tics del mono i la violència com a bell moviment, galleda d' aigua inclosa. el gest de l' heroïna i de la coca en ritmes i oscil·lacions entre dobles piruetes a l'aire i passos sobre la paret, no els cal esmorteir els cops, entortolligar les cames i agafar-se dels peus per fer palanca i aixecar-se com si res. en acabar ovació davant la terrassa de l' horiginal.

Jordí Galí " de lo improbable " , una coreografia rodada en tres metres de radi i, com a molt, sis passes concèntriques. de parella de ball, un tauló. força a les mandíbules per estrènyer tota l'estona la punta del coll de la camisa amb les dents.la fusta , pesada, basculava, s' alçava , giravoltava, en pocs moments descansava sobre el terra. tenia alguna cosa d' hipnotitzant i d' ansietat.

Joana Riba ( la noia de la imatge ) " desequilibri: estat de desiquilibritat ", m'agrada la idea, la ballarina al caire de l' abisme, encara que sigui a un mentre del terra. improvisació sobre la claraboia darrera el macba amb so d' instruments de vent. el pla inclinat i de vidre com a escenari , un pendís artificial. el cos, tremolós i lent entre el cel i la terra. el cel amb les mans enlairades fent ones de dits tremolosos. la terra amb un demiplie constant , i una mitjapunta poruga que gairebé mai s' estirava completament, la vacil·lació i la debilitat. un encongiment amb forçes ambivalents. els punts de contacte amb el sòl lleus i fugaços: el ventre, un meluc , mentres tot el cos lluitant per no caure. mostra d' una fragilitat evocadora , o poder era la meva sensibilitat actual, en acabar vem xerrar una estoneta i el front perlat de suor lluïa uns ulls de color mel ben vius.

i... : ja no queden tutús, els gossos guarden més silenci que alguns nens i el calçat destapat revelava qui ha dansat molt en la vida.i no, no ho comentaré tot, que no vull cansar. a més , una no té el do de l' ubiqüitat per ser a tot arreu un cap de setmana d'estiu a barcelona.

3 Commentaris:

Blogger subal said...

Excel.lent reportatge! Per un moment pensava que descrivies el muntatge del dia anterior, doncs també hi havia un grup brasileny que evocava a les perifèries i a les barriades.

La foto, una premonició que s'ha fet realitat; Cito de la perifèria,
"I algú feia una tombarella a l'aire que la editora capturava per al seu àlbum de fotos rares."

Doncs bé, jo, a l'escriure aquesta cosa, tenia al cap a una editora que davant del cccb retrava una cosa similar a això que tu amablement ens regales en la foto del post.

Salute.

4:24 p. m.  
Blogger subal said...

ei....no recordo....el "tema" de la platja és demà, oi?

...es que aquesta setmana treballo fora del curru i no puc veure els teus mails informatius....

mercés.

I ara, uns quants punts suspensius;

... .... ... ... ... ....

7:23 p. m.  
Blogger Nahuel Awka said...

Coneixes a la Joana Riba?
:-)

6:20 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home