dos poemes per una nit de reinauguració, no han canviat els mots, ha canviat el referent , i la princesa llagrimeja abraçada al fuster:

HEMORRÂGIA

Li lligaves les mans al darrere
amb una corda de piano.
Li desbotonaves la brusa,
li treies les faldilles,
li baixaves les calces,
la besaves...

¿per què hi penses tant?



METAMORFOSI

Odies aquest silenci
que et parla de massa coses.
Odies el temps centàurea
que et recorda, constantment,
aquest drama rutinari.
Ja no saps on amagar-te
per fugir de tu mateix.
Amb intensitat odies
el món, tant com la vida:
tots els teus verbs s'han
convertit en serps.

Peter lluitant a la roca de la calavera - toni gol roca