seguint amb el cinema català a la frontera entre documental i ficció, que és el que ens queda quan no són telefilms o productes que fan més o menys por.el títol pot semblar una broma, allò que les paraules s'encomanen, i ve d' imitar a un faquir. a sant julià de vilatorta uns nens dins un oasi i uns nobles filantròpics.va de tendresa, un mirall trencat, ficció juganera d' orfes i un gran castell que ara és per a convit.
" la doble vida del faquir " fins el 3 de novembre als cines melies

( coses dels posts em surt triplicat, a veure com acaba)