" els àngels, rossos
com la cervesa.sàpids.
i digestius.
són aquí sobre el llibre
sagrat de les mentides.
pugen i baixen pels graons del dubte.

potser no serem àngels, els vells,
llençols de mal dormir,
desdibuixats,
amb taques el jersei.

i ens queda massa amunt
el pis del que estimem"


la nit dels peixos
francesc garriga barata


tots els nois preciosos
i tot el que ens hem fet.
el mal i les ales
tibades, a l' aguait.
el bo que lluïm
fent tombarelles
recordant-nos nus,
somrient i sabent
que la mateixa saliva
ens amara. tan se val.
el que vem malmetre,
el que vem imaginar.
les agendes de noies
que solem atracar,
la gràcia és que ens perd
la mateixa mena de pecat.
sons, alès, paraules
en pisos ben alts.
clarividència i gestos
atrotinats.
resumint en mirades
els instants plaents
que hem acotxat.
el que vem permetre,
el que vem admirar.
sóc aprenent dels observatoris
que m' he trobat embastats.
les dèries s'afebleixen,
els pecadors s'alliberen
i els udols són d'una altra mena.
no cal rememorar.
el que vem distreure,
el que vam encegar.
i tornant , lliure,
cada segon menys santa,
cap a casa rumiava:
no sé ben bé què ens ha fet
la lluna plena a la ciutat.
els àngels només reconeixent-me
m' han fet surar.
el que vem estendre,
el que vem suar.
mentre trobem pacients
mai serem sants.

*e*