" Don Fabrizio quella senazione la conosceva da sempre. Erano decenni che sentiva come il fluido vitale, la facoltà di esistere, la vita insomna, e forse anche la volontà di continuare a vivere andassero uscendo da lui lentamente ma continuamente come i granellini che si affollano e sfilano ad uno ad uno, senza fretta e senza soste, dinanzi allo stretto orifizio di un orologio e sabbia... "

La morte del Principe

Il gattopardo
Ed.Le Comete/Fetrinelli Milano 2002

l' original va ser rebutjat per Mondadori, per carrincló i amenerat, a vegades cal sort i temps.de l'edició italiana que tinc a les mans destaco un apèndix que inclou el Cançoner de Casa Salina, un capítol exclòs de la primera edició i dos sonets de Don Fabrizio i el disseny de l'edició, espaiós com un palau, molt més viu però. tothom en destaca la filosofia de "tot canvia per a que tot segueixi igual" de l' obra,a mi el que em va frapar és la manera poètica de morir del patriarca, la part sèptima, fa anys vaig fer un treballet comparant Il gattopardo amb Bearn i la decadència de les nobleses illenques, i fa tres anys vaig enderiar-me a anar pel sud italià, i , ara, a roma, i sense voler, el darrer dia vem descobrir que dormíem a pocs metres de la productora de la pel·lícula , que exhibeix el cartell que vaig retratar al vestíbul, la vida literària i els meus referents fent aquesta mena de bucles m' encanten)