de gener 19, 2006


"" I somiaré fins que tingui alè. Viuria només per somiar. És la cosa que m'ha donat més gust a la vida" Mentre es dirigia a ella mateixa aquestes frases Aina Maria comprovava dins el mirall les desfetes que el temps i aquella capacitat terrible per passar pena havien dibuixat sobre la seva fesomia. Unes ulleres fondes per sobre la pell tan blanca semblaven tintades de lila i aquella constel·lació de rues que s'acumulaven en els llocs on carregava les tensions formaven el mapamundi d'una dona que es passa per damunt cada dia. " Em pas i em passen per damunt i només me'n tem quan ja em ve la son.Com si desperta no existís".Dins el llit va fer un estirament llarg i ple de convulsions i gemecs: com de pler, com de desfici, com de dolor... Aina Maria se sentia alhora extremament tancada dins ella mateixa i porosa a les agressions exteriors"

Els detalls del món, avui vespre presentat a la central del raval.

1 Commentaris:

Anonymous dErsu_ said...

Podent sommiar, qui vol viure?

6:59 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home