l'art embalat, tancat en un magatzem per excés de fons, per restauració, per trastllat. l' art vist i revist en reproduccions en llibres d' història de l' art, de ben petits, en postaletes, en documentals, imitat, robat , suhastat, polit i restaurat. les grans cues per veure a ícones , convertir a crist en un estrella de rock del s.xvii, passa diàriament. l'escola d'atenes, que no sabem per què creiem un oli i és un fresc,. els palaus amb la distribució irracional de l' espai, quants pisos de trenta, quaranta o cinquanta metres? cap sostre blanc, les tombes inacabades venerades en forma de tassa de te. poder ens educaven per col·leccionar pietats i colmunes salomòniques - realment belles venint dels canons del castell de l'àngel. el cardenal borghese empresonant els pintors que volia que col·laboressin amb ell, gran eufemisme!n' hi ha que critiquen el tresors vaticans, els comprenc, però no es diferencia del llegat de qualsevol altra monarquia, deu ser l' enveja de tants reiets, de tota manera els súbdits sempre s'han incorporat de manera natural,sigui d'esperit o de full 115, a garrotades. i ja que hi és, el llegat , mirem-lo. per amistat em seguiré fixant més en les estàtues poc postalejades, amagades i sense retolació, tenen més misteri, crec que aquí rau la clau, roent ( va, paro d'aliterar...)

( post en honor d' andreu doñate, enterrat ahir, home emblemàtic de cornellà, encantador, tendre, intel·ligent i simpàtic, pocs clients m' han recitat maragall a l' oficina de manera tant sentida, l' enyoraré, i molt!)