en queda un braç formiguejant
per falta de descans. dos nits
exultants,les capelletes i allò
dels que criden massa i els que
no saben com treure's les síl·labes
de la boca,sentir-se pinya,sentir-se
forària.una minipolaroid voltada
de copes de vi, la conferència
resguardada a la teva butxaca, si no
la perds, si voleiem sense permís.

*e*