vincle [s. XIV; del ll. vĭncŭlum 'lligam', i aquest, de vĭncīre 'lligar']

m 1 ant Objecte per a estrènyer o unir dues coses; lligam.

2 fig 1 Lligam moral, unió, relació, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones. Estrènyer els vincles d'amistat. Vincle matrimonial.

2 DR CIV Subjecció de béns, amb prohibició d'alienar-los, a una fundació determinada o a una forma de successió ordenada pel fundador del vincle.

3 DR CIV Conjunt de béns adscrits a una fundació.