d’abril 30, 2011


ballar més tard que mai
una tristíssima cançó
de The Cure, i reprendre'n
la lletra. agafar l'autobús
mentre es fa de dia i pensar
que és la resistència no reproduir-se,
i si allò de no ser res més que cendra
o gel fos pura ficció? es compten
amb els dits d'un mà, petant
falangetes, els valents/porucs.

*e*