de maig 31, 2010
de maig 26, 2010
de maig 20, 2010
en queda un braç formiguejant
per falta de descans. dos nits
exultants,les capelletes i allò
dels que criden massa i els que
no saben com treure's les síl·labes
de la boca,sentir-se pinya,sentir-se
forària.una minipolaroid voltada
de copes de vi, la conferència
resguardada a la teva butxaca, si no
la perds, si voleiem sense permís.
*e*
per falta de descans. dos nits
exultants,les capelletes i allò
dels que criden massa i els que
no saben com treure's les síl·labes
de la boca,sentir-se pinya,sentir-se
forària.una minipolaroid voltada
de copes de vi, la conferència
resguardada a la teva butxaca, si no
la perds, si voleiem sense permís.
*e*
de maig 18, 2010
de maig 17, 2010
de maig 11, 2010
"... Sóc al Wenyuan Dajudian, un hotel de tres estrelles, gran però agradable, situat al barri musulmà. El seu nom, segons que ens ha explicat l'amable conserge, significa "Pàtria dels Intel·lectuals", ni més ni menys. Sembla que això ve dels anys cinquanta, quan a les habitacions interiors encara tenien lloc regularment baralles il·legals de llagostes. Pel que sembla, eren duels marcials en els quals no hi havia en joc gaire diners, però sí tot l'honor imaginable, i eren molt populars entre artistes i acadèmics. Per evitar visites no desitjades, les baralles s'anunciaven com "recitals de poesia". És gairebé mitjanit i tinc la impressió que aquest matí ja pertany a un passat inimaginablement llunyà..."
L'emperador de la Xina, Tilman Rammstedt