no intentis explicar-ho
hi ha proporcions
que mai copsaràs
plenament.

*e*

no es deu notar
res abans d'entrar
a la part més humida
del bosc, el murmuri
que t'hi porta, la idea
d'uns enfosquits rierols.
davant la impossiblitat
d'ampliar parets rotar en 180
graus el turmell.exposar
tots aquells noms
que sense adonar-se
han creat un, suau sí,
han creat un col·lapse.

*e*

"IV.

Després de tantes converses
li miro les dents mentre observem als nostres peus
la ciutat que s'ensorra.

(No va entendre mai que jo seguiria excavant
el propi clot,
edificant l'engany sense pagar taxes,
remugant les paraules d'antifaç.)

Ja s'han fos les elàstiques nits de l'agost,
quan tots somrèiem per il·luminar
engrunes de passió:
del gust de llepar el pecat
només en queden faldilles arremangades
de cobrar massa car,
el perpetu adulament del clítoris,
la repetició insidiosa i constant.

Enrere queden buits de carretera i manta
on obríem els cossos en canal
per escalfar maletes mal gastades.
"On es fongueren els ploms?"
"Quan vam tallar el fil per perdre'ns dins del laberint?"

Encara tenim, però, la crema dels llibres
i els pedaços del fracàs empaperat per la memòria
dels vells mestres i les belles menges:
el calaix de sastre.

He agafat les tisores per fer-me petit l'estómac
i reciclar les restes al container del cartró.

Creuant dits blancs de càncer
li he dit:
"Sense retalls seria tot tan buit...
Què faràs quan jo ja no pugui?"

el carnisser del fred, marc masdeu
alabatre nº20- labreu edicions

vincle [s. XIV; del ll. vĭncŭlum 'lligam', i aquest, de vĭncīre 'lligar']

m 1 ant Objecte per a estrènyer o unir dues coses; lligam.

2 fig 1 Lligam moral, unió, relació, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones. Estrènyer els vincles d'amistat. Vincle matrimonial.

2 DR CIV Subjecció de béns, amb prohibició d'alienar-los, a una fundació determinada o a una forma de successió ordenada pel fundador del vincle.

3 DR CIV Conjunt de béns adscrits a una fundació.

"ja ho sé
que saps fer foc"
Blanca LLum

coses que han quedat
sota un fangar,
l'incendi líquid
que en fa gotellada
solitària, l'arxipèlag
dels sobreentesos
inter nos, l'amor
rebobinat és una vergonya.
la nostàlgia pot ser el gran
error humà.

*e*

potser guardar a la recàmera
els sentiments em ve donat
pel codi genètic, ja en blanc
i negre ella ni el saludava
i ell li pagava el sou
setmanalment. tinc un cognom
que em crema l'adn. gosford park.

*e*