"IV.

Després de tantes converses
li miro les dents mentre observem als nostres peus
la ciutat que s'ensorra.

(No va entendre mai que jo seguiria excavant
el propi clot,
edificant l'engany sense pagar taxes,
remugant les paraules d'antifaç.)

Ja s'han fos les elàstiques nits de l'agost,
quan tots somrèiem per il·luminar
engrunes de passió:
del gust de llepar el pecat
només en queden faldilles arremangades
de cobrar massa car,
el perpetu adulament del clítoris,
la repetició insidiosa i constant.

Enrere queden buits de carretera i manta
on obríem els cossos en canal
per escalfar maletes mal gastades.
"On es fongueren els ploms?"
"Quan vam tallar el fil per perdre'ns dins del laberint?"

Encara tenim, però, la crema dels llibres
i els pedaços del fracàs empaperat per la memòria
dels vells mestres i les belles menges:
el calaix de sastre.

He agafat les tisores per fer-me petit l'estómac
i reciclar les restes al container del cartró.

Creuant dits blancs de càncer
li he dit:
"Sense retalls seria tot tan buit...
Què faràs quan jo ja no pugui?"

el carnisser del fred, marc masdeu
alabatre nº20- labreu edicions