de setembre 05, 2004

pot passar que vagis a treballar i tot sigui com cada dia, rutinari. pot passar que truquin a la porta del despatx per dir-te davant la teva expressió atònita que el que et calia t' està passant, que pots seguir endavant i queixar-te de la rutina , tenir un sou mensual i preocupar-te per quin llibre de poesia triar. és molt senzill i poder no ho és tant.
pot arribar a passar que superis la teva por cerval a les alçades i treguis el cap per un precipici que no fa tant et paralitzaria el cos, i ara hi pots córrer, saltar i volar, sorprenent.

el "ruixat" sobre la meva pell a s' estanyol l' ha penjat l' amic portador, portador d' ajudes i amistat.hi ha paraules que se m' enganxen al paladar i el ruixat del passat divendres no me' l va pas treure. hi ha parauleta més sonora? bé, manies meves.dibuixar paraules a la pell - com a pillow book, a papers de colors, mocadors o parets, tacar espais, sempre , és clar.