l'escalfor de l'alcohol es comunica amb les veus, rogalloses , segons degenera la nit, el guirigall ens ennuvola els tímpans i diem que sí a una cosa que no hem acabat d'entendre només per estalviar-nos la cridòria i , sobretot, la repetició. roseguem la palleta que acompanyava la copa, sotjant perfils i amb les cançons que solen sonar cada divendres nit, picor al colze i suades emol·lients- el noi de banyoles ens ha vingut esverat i amb nou vocabulari, és la cultureta de fer gira amb Los Elefantes, quin perill. la gent que veiem a sarrià disfressada de raval i tot de cap per avall, barcelona a vegades és massa petita, casolana. molta ploma i poca pell, les ombres retratant-se els peus i pisos en primers que s'intenten vendre sobre locals que no acaben de plegar mai. concerts a l' apolo, !!!, corredisses per pillar taxi, dubtes sobre si entrar sola al local de sepúlveda a espolsar-se el cos, relats caminant paralel enllà, un octubre caldós que us fa anar amb mànigues de camisa i a mi en tirants. el saldo en números vermells, no hi ha prou llibres ni música per distreure suficientment la ment.