ull H.jpg
m' han furtat un dels meus racons preferits per autoretratar-me, no per vanitat sinó per un pseudoautoconeixement, vull saber quina cara faig quan em sento així o aixà. han fet desaparèixer sota una capa de pintura vermella mat l' ull que usava de fons i em tenia captivada al lavabo del bar Horiginal. els de la pica de rentar-se les mans també s' han fos, no els hi tenia confiança perquè eren d' un sol color i a un indret més transitat. és que una que és una punt fetitxista i tenia dos llocs on badar i rumiar, llocs on vaig periòdicament i on sóc més conscient dels canvis vitals, de les petites metamorfosi setmana a setmana, un era el lloc esmentat i l' altre un mur de ciutat vella que espero que em respectin.ja sé la gent als lavabos i va per coses més bàsiques, jo els aprofito una mica més, allò del ressonar del murmuri exterior i una mica de silenci, per no dir la varietat de rajoles, canonades, pintades i poms...tot passa, amb el temps tot vola, però l' ensurt d' ahir crec que poca gent me'l pot entendre. ja me' n faré la idea.
4 Commentaris:
En canvi, dins del lavabo de l'Horiginal encara hi deu haver aquella mena de mirall de cintura en avall, oi?
Ara fa dies que no hi vaig, a l'Horiginal, tot i que hi passo cada dia per davant...
Guillem
Quantes coses diferents s'han fet, es poden fer i es faran als lavabos! Fes-me cas: n'hauries d'editar un llibre, ;-) però sense censura, eh!
ei, gràcies per comentar...tina encara tenim el mirall que ens emmiralla a mitges i sí, guillem les històries de WC poder sortiran al carrer... *e*
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home