de març 29, 2005

un epígraf a un mateix.
una dècada enllà podríem
reafirmar-nos en el que crèiem
- o més aviat dèiem?
que la mutació és instantània
en creences i eleccions.
la percussió d' aire
ens torça el ble i la intenció.
allà els testimonis que deixarem,
no els reconeixem.
allò de negar tres vegades
es fa per oblit. la coherència és un perfum
que vam covar en un plat d' arròs bullit.

*e*

2 Commentaris:

Anonymous Anònim said...

Son creences, no?
M'ha agradat.
:)

12:57 p. m.  
Blogger ea! said...

solc errar, si... ara ho arreglo

12:57 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home