"Jo só l'apòcrif que tu creus insigne!
(- Ah las ! , em dius, si jo em sé tan modesta-,)
L'amant dispers que canvia de testa
I oblida nom i hostal, i fa el maligne.
.
.
.

Sóc el foll de la mar, fill de sirena,
Exclòs del llit de les nereides castes,
I ric de sol a sol i en lluna plena,

I plor de nits i sospir a balquena
En abstractes delirs, per platges vastes.
(- Ah las! Industriós, tu em fas obscena-,)"


J.V.Foix

classes.jpg 

lletania pakistanesa de drassanes a liceu: cerveza, beer, coca, costo, maria, coca, masaje, cerveza, coca, tú mujer sola yo free sex.

era al bar del barri, on no fa gaire em vaig trobar el cris juanico perdut pel baix llobregat, fullejant a l' inrevés la vanguardia i clavant queixalades a un entrepà ben calent i llegia :"En estas últimas semanas, la pasión numismática se ha avivado por otro descubrimiento muy lucrativo. Resulta que las nuevas monedas tailandesas de 10 baht tienen la misma medida y aspecto que las de dos euros. En Tailandia el baht, cuya división centesimal se denomina stang; existen monedas de 25 y 50 stang, así como de 1, 2, 5 y 10 baht. Las monedas de 1B y 5B pueden ser de tres medidas, pero las nuevas de 10B se presentan en un círculo de cobre inserido dentro de una arandela de plata, del mismo diámetro y aspecto que nuestros dos euros. No sé si una máquina se las tragaría, pero si algún lector me lo solicita le enviaré las imágenes comparadas por correo electrónico. La coincidencia podría ser un bombazo. El rostro con gafas que preside la moneda tailandesa podría pasar por un dirigente de Estado europeo, pero dos inocentes detalles separan los 10 baht de nuestros dos euros. El primero es muy evidente: en el reverso, un gran templo ocupa el lugar que en nuestras monedas ocupa el mapa europeo. El segundo es más jugoso. Si tomamos como referencia la anacrónica peseta, el coste de los 10 baht es de 40 pesetas frente a las 332,78 de los dos euros. Ocho veces menos. Para este verano, algunos expertos ya auguran un gran aumento de Tailandia como destino turístico." (Màrius Serra)

sense saber què llegia jo, l' amo del bar em treu una moneda que li havien donat amb unes lletres àrabs i es feia la il·lusió que poder valia molt més que dos euros, i no, m' ha tocat dir l' autèntic valor i com a propina me l' ha regalada. ben maca que és, i això que vingui de tant lluny, m'agrada.
paral·lelismes entre la cosa escrita i viscuda, avui gairebé simultàniament.

plou.jpg 

un plovisqueig a primera hora del matí que no se sap si és fruit de processons o de la bramulada blaugrana. benvinguda sigui.

una cosa és segura:
vaig encetar
una solitud
més pulcra
després de tu.
només fes veure
que t' ha ensinistrat.
recorda que genèticament
ets un impostor.
sota un cel ample i silent
a tu et cau el teló.

http://www.fotolog.net/ea1972/

com no hi ha criteri a l' hora de mostrar el que faig, sigui escrit o gràfic , millor que qui vulgui pugui tafanejar al fotolog que ja fa mesos que dura.el faig sense cap mena de pretensió , només el que cada dia vull mostrar. m' intento oblidar de qui el pot mirar o no,i així poder reflectir amb més llibertat un trajecte vital que ni idea d' on va. res, per distreure's.

tontament burxada, la pita dedins
si fibla no se sap si és estigma
de finament vital o de fertilitat
deshabitada. dèdal calcari,
fibril·la conspiradora on l' ofec,
la conxorxa d'alenar al cau coral·loide,
costa. a besllum els ullals pulmonars i corcs.
poma carabruta, pigada i graciosa
amb alè anisolític combatent la por constant.
tumors florint la venustat i ella lluitant.

era.jpg 


era el cant de les branques i l'aire, era la pinassa clavada a la pell...

seure.jpg 

a estones un vell traç sota les genives
m' estripa recordant imitadors i ferro dolç.
ara per ara són penombres i això em basta.
la tríada amb diàfana jerarquia muntada.
vaig a fer el darrer bany de tofes de neu.

comptes:

l' ajuntament em cobra 312 euros per una zona de càrrega i descàrrega al carrer. fa quatre anys després d' haver omplert les voreres de les dues bandes amb pilons un matí i no deixar aparcar cap cotxeno vaig tenir cap altre remei que fer la sol·licitud. després d' un paperam interminable i posar la senyalització, també pagada per mi , la més cara segons catàleg perquè diuen que és la línia estètica de la població i aconseguir que ens donin un marge de dues hores diàries per a descarregar camions. els passavolant, i alguns veïns, no solen respectar la senyalització ni res i llavors he d'avisar a la guàrdia urbana que molt ràpidament se' m presenta amb la grua per emportar-se el vehicle. al mes calculo que deu cotxes multen, traslladen i abonen diners a l' ajuntament i si jo no truqués avisant i si jo no pagués aquells 312 euros no hi hauria multa ni ingressos extres per a l' ens municipal, i jo sense 3% de comissió, ni panera de nadal , ni punyetes...

bo i guardant l'amor,
com qui amb un pinyol
s' ennuega,em beses pel poc
que calles. toco
el voraviu d' on neixen
mots larvals. tu amb l' aplom
d' un sonàmbul i jo famolenca
d'arabescos d'aire i mans.
que no cal ser l' exuberant
que us obri la primavera.
ni cal emular el que llueix
dones de bandera.
despetrifica't quan em notis
badada i confitarem l' amistat
ascendint a un pam de nas.

reverberen els vidres
i trontolla la persiana
sotjadora de la gran via.
incessant brogit sota teu.
al llit ,palmells creuats
gronxen la clepsa, fites
el trist guix amb ínfules
de dentell.no saps si alçar-te
o si obrir una novel·leta
que va d' exòtica. fingiràs
que les darreres nits han surat.
no hi ets tota ni ho vols.