bo i guardant l'amor,
com qui amb un pinyol
s' ennuega,em beses pel poc
que calles. toco
el voraviu d' on neixen
mots larvals. tu amb l' aplom
d' un sonàmbul i jo famolenca
d'arabescos d'aire i mans.
que no cal ser l' exuberant
que us obri la primavera.
ni cal emular el que llueix
dones de bandera.
despetrifica't quan em notis
badada i confitarem l' amistat
ascendint a un pam de nas.