de juny 20, 2005


the glass bed game,
qui miola telepàticament
on la bellesa d' una rossa
libanesa es creua amb una
altra que fa camí cap a un
lloc on no la citen, i es troba
el que es troba?

la veïna tastadora de mandra
d'un fum que no se sap empassar,
esmicolant els cercles de la pau.
l' estiu a ciutat, un munt de noms
caducats al mòbil i el flop flop flop
de les xancles índies esquivant pixats.
gavines amb vol rasant i diaris relligats
a evitar, foc als turmells.


mangueres ruixen i el xipolleig és fi,
ombres de mi mateixa m' acompanyen
i em veig allà alegre,allà somniadora,
a dalt extasiada. el sol ja peta i l' humor
és agre i el mal de cap dolç.llisca
la passetgera
amb la luxúria, com a ella li agrada,
marcada amb morats al braç.

*e*

2 Commentaris:

Anonymous Anònim said...

Eing????

12:45 p. m.  
Blogger Litus said...

Quantes vegades t'han dit: "No s'entén res del què escrius!". Són els mateixos que no entenen depèn quin tipus de pintura o de música...

8:35 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home