estiu , dóna'm serenitat,
un petit control, un cert ordre
amb els sentiments i les pors
que ningú em treurà.
no vull contemplar diàlegs,
en somnis,repetits mil vegades
mudant el parlant-amant ideal.
estiu, tracta' m suauament
que el viure malaltís no té res
d' heroic, és un gloriós forat.
ja no prenc canyella.


*e*