revetlla.jpg 



amb santa i reiterada
impaciència apilona
les engrunes, de coca
i de dròmia, com qui viu
de lluny allò que és
proper. res tremola,
la inanitat i la dolçor
clavadetes als repèls
i iris famolencs.
es corgelen
els bons d'esperit
i s'engendren deliris
descordant lleus comiats.

*e*