i en aquesta mena d'atac nostàlgic d'estiu les imatges van per onades, ampliació d'ahir: escuar sargantanes, collir móres per a fer-ne pastís, saltar tanques, les biclicetes BH, fer tendes de campanya amb les tovalloles, fer garlandes i corones amb fonoll i girasols, gravar les inicials del noi que t'agradava a un arbre, tot un estiu anant d'amagat a observar la putrefacció d' un gos mort, els patins de quatre rodes, caniques transparents, seure a una cruïlla a veure si hi havia cap topada de cotxes, els tirants de ganxet dels vestits que em feia ma mare que sempre es trencaven, els gats adoptats, enfits de figues, fer eco al fons d' un pou sec, remenar fotografies velles, disfressar-se amb la roba dels grans, punxar-se amb garotes, les dunes incontrolades, quan les espelmes només s'encenien si saltaven els ploms, camins de terra amb llum de lots
i per col·lofó una mica de biel mesquida
"...crida que un dia tindrà seixanta anys com ara ha passat un estiu..."
i per col·lofó una mica de biel mesquida
"...crida que un dia tindrà seixanta anys com ara ha passat un estiu..."
1 Commentaris:
Estic ben embullat. He escrit un comentari en un altre lloc. I veig que no surt al bloc. I ara m'apareix aquest Post a Comment. Supòs que l'altre s'haurà perdut per la blogosfera (o haurà arribat a un amic meu)
Deia que la nostàlgia ja no és el que era. Deia que m'ha "estiusiasmat" tot allò que escrivies sobre les sensacions, les mirades, els actes, les angoixes, els plers i les belleses de l'estiu, dels llunyans estius que no tornaran pus mai més. M'has "inspirat i il·luminat" un conte. Gust de les paraules de l'altre que et desperten zones abandonades de la teva vida, dels teus records, del teu pensament. Gràcies de bon de veres!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home