de juny 21, 2005

hi ha qui necessita una escenografia
un teló i una llum que enlluerni
la vista, un munt de núvols com claus
caiguts del cel, obviar les tonades
i la serpentina que s'enreda al cabell.
retruny un llit de confeti i un moll
dur ben ple de nens torrats esclatant
bosses de petards. toca sanglotar
sobre una sorra abrasadora
que no s'empassa el que cal.
alçar els braços, passant de mà en mà
la brisa fent el seu pas, calladament.
i encara ni he arribat
a la vana revetlla...

*e*