d’agost 31, 2005


no vararà l'alga ni la verruga
negra de la figa afartapobres.
de poc en sé una mica més
i de tot en sento menys.
bracejant així, mimèticament,
salada.


*e*

d’agost 20, 2005


la manera de tombar la vida, de petar-la, pot fer que siguis o no cèlebre, i esclar, aquesta mort històrica doncs normalment no la pots dominar, si ets víctima d' un atemptat vindrà al teu funeral una colleta de polítics, si t'explota el volcà que tens darrera la muralla dos mil anys després el teu braçalet pot donar voltes per museus de l' altra ribera. per exemple una àmfora de vidre , d' un deliciós blau , que fa temps es devia buidar, a l' exposició sobre pompeia a les drassanes. 9 euros per poca cosa, encara que uns relleus grecs sobre deïtats amb aire mesopotàmic no me les acabo de treure del cap, un consell, perdre's per napoli i veure-ho tot.

ara que el remor no és només de tronades sinó la suma de rodetes de maletes tornant cap a casa , doncs ara jo enllesteixo la meva per marxar a la setmana eivissenca que visc, de manera sempre diferent, cada any.

escriviu molt i quan torni que tingui una deures per mirar

a revoir!

d’agost 13, 2005


de la sofisticació o quan una mirada passa revista. el vist esreinterpreta, res no és el que sembla. una càmera ho capta i en fa a l' espectador rera l' objectiu sabedor - o especulador - de la veritat, o el que creu real. el trencaclosques s'ajunta i les peçes lliguen quan a l' hora de captar dades ni te n'adonaves. a simple vista la successió de la vida , a vegades, te la perds. una lent pot reconstruir un rencor, un assassinat, pot reflectir una burgesia en el darrer estiu cap a la decadència o la disbauxa d' un fotògraf , el seu estudi i les seves donetes pot ser alguna cosa més que una aventureta d'aquelles mil vegades explicades - i després imitades, per bohemis semipeluts de tota mena - de famosos maigs del 66,67,68...

el negatiu com a joc de reconstrucció de la realitat, la importància del silenci i la vitalitat dels objectes que t'envolten, que perduraran marcant , com un metrònom lent, el que poder t'has preocupat tant d'amagar : marcs, panys, cortines i hortènsies florides contra prats i gavardines ben londinencs com a símptomes. la idea de fer veure que un secret remunta a través de la teva mirada cap a l' exterior, de la càmera desada a una visió " pública " - tenint en compte que érem cinc espectadors.la ficció d'un cel·luloide recuperat i real amb la reconstrucció d' uns fets que el director ha inventat de cap i de nou i que creiem sota una aparença documental. la història real que arriba a l'espectador es reinterpreta només amb el poder de la imatge, una reconstrucció personal que a cada fotograma et revela una possiblitat, una incertesa més que et fa ballar el cap. poques paraules. la versemblança en l' antic i la depauperació en el suport que es dissol com a art, i amb una altra mena d'art es recupera, ressucita per la voluntat de recuperació. camps i mirades reveladores.i són només dos exemples, crec que lligats , de ficció.

" tren de sombeas " per uns dies al Casablanca,

d’agost 10, 2005

http://www.cccb.org/cat/activ/neutre/gandules.htm

si no plou això de "les gandules 05 " és una bona idea, per pencar la climatologia d'aquest agost m'està posant les coses fàcils, però el cinema nocturn avui era sobre gondoles i millor que no. pujar sense relliscar la rambla i agafar un autobús amb aire de tardor. "la famiglia" d' Ettore Scola a casa, nostàlgia i el temps passant per un passadís ample i ple de portes envitrallades, una nissaga.

d’agost 08, 2005

rellegeixo Foix i cremo espècies etiquetades en nom de l' opi a la cambra:

" ¿Com és la carn, guanyat el goig, d' inerta
Que ens som estranys en ignorat jardí
I rebutgem , sedents, nèctars i vi,
enyoradissos d' una deu incerta?"

d’agost 01, 2005


avui era el dia que arribava a l' hotel ampurias, escrit així, ara que va de redecorat per ikea i amb ínfules de ser un lloc fashion, o lloc amb encant segons alguna revista femenina, l' anomenen hostal empúries, es baixa la categoria i es normalitza el nom i diuen que no és una llengua útil el català, comparem preus i ja es veu que sí... els antic propietaris, hereus d' un règim. mai van entendre que calguessin les "e"s. tenia la sensació que el viatge era molt llarg, l'autopista era una llarga tirallonga on em divertia treient la mà per la finestra i observant les matrícules estranyes dels altres vehicles.la terrassa de les partidetes de dòmino és ara un lloc amb espelmes i música electrònica, els avis de la copeta de cada tarda i el jardí ple de còdols on una senyora amb barnús brodat amb motius nàutics solia passejar amb els seus amics francesos, i el viver abandonat... ja no hi són. les garotes obertes i menjades directament del cubell acabaran en una tapa amb nom oriental i preu inversament proporcional a la mida del tast, el gran bany de color rosa comunitari on jugàvem a ser habitants d' una sauna oriental al més pur estil agatha christie amb les tovalloles embolicades al cap no sé quina mena d' estança deu ser. el rebost de la cuina una biblioteca amb llibres per no llegir de fotògrafs i decoració. les refrescant batalles a cop de sifó dubto que es tornin a repetir.ho donaria tot per saber on ha anat a parar la fotografia de les dunes ventades que , anys i anys, creia que era una finestra on es perdia el color...

per si algú hi vol anar: www.hostalempuries.com, a l' hivern prometen cursos de cuina ja ponesa i tot ;-)