avui era el dia que arribava a l' hotel ampurias, escrit així, ara que va de redecorat per ikea i amb ínfules de ser un lloc fashion, o lloc amb encant segons alguna revista femenina, l' anomenen hostal empúries, es baixa la categoria i es normalitza el nom i diuen que no és una llengua útil el català, comparem preus i ja es veu que sí... els antic propietaris, hereus d' un règim. mai van entendre que calguessin les "e"s. tenia la sensació que el viatge era molt llarg, l'autopista era una llarga tirallonga on em divertia treient la mà per la finestra i observant les matrícules estranyes dels altres vehicles.la terrassa de les partidetes de dòmino és ara un lloc amb espelmes i música electrònica, els avis de la copeta de cada tarda i el jardí ple de còdols on una senyora amb barnús brodat amb motius nàutics solia passejar amb els seus amics francesos, i el viver abandonat... ja no hi són. les garotes obertes i menjades directament del cubell acabaran en una tapa amb nom oriental i preu inversament proporcional a la mida del tast, el gran bany de color rosa comunitari on jugàvem a ser habitants d' una sauna oriental al més pur estil agatha christie amb les tovalloles embolicades al cap no sé quina mena d' estança deu ser. el rebost de la cuina una biblioteca amb llibres per no llegir de fotògrafs i decoració. les refrescant batalles a cop de sifó dubto que es tornin a repetir.ho donaria tot per saber on ha anat a parar la fotografia de les dunes ventades que , anys i anys, creia que era una finestra on es perdia el color...

per si algú hi vol anar: www.hostalempuries.com, a l' hivern prometen cursos de cuina ja ponesa i tot ;-)