de la sofisticació o quan una mirada passa revista. el vist esreinterpreta, res no és el que sembla. una càmera ho capta i en fa a l' espectador rera l' objectiu sabedor - o especulador - de la veritat, o el que creu real. el trencaclosques s'ajunta i les peçes lliguen quan a l' hora de captar dades ni te n'adonaves. a simple vista la successió de la vida , a vegades, te la perds. una lent pot reconstruir un rencor, un assassinat, pot reflectir una burgesia en el darrer estiu cap a la decadència o la disbauxa d' un fotògraf , el seu estudi i les seves donetes pot ser alguna cosa més que una aventureta d'aquelles mil vegades explicades - i després imitades, per bohemis semipeluts de tota mena - de famosos maigs del 66,67,68...

el negatiu com a joc de reconstrucció de la realitat, la importància del silenci i la vitalitat dels objectes que t'envolten, que perduraran marcant , com un metrònom lent, el que poder t'has preocupat tant d'amagar : marcs, panys, cortines i hortènsies florides contra prats i gavardines ben londinencs com a símptomes. la idea de fer veure que un secret remunta a través de la teva mirada cap a l' exterior, de la càmera desada a una visió " pública " - tenint en compte que érem cinc espectadors.la ficció d'un cel·luloide recuperat i real amb la reconstrucció d' uns fets que el director ha inventat de cap i de nou i que creiem sota una aparença documental. la història real que arriba a l'espectador es reinterpreta només amb el poder de la imatge, una reconstrucció personal que a cada fotograma et revela una possiblitat, una incertesa més que et fa ballar el cap. poques paraules. la versemblança en l' antic i la depauperació en el suport que es dissol com a art, i amb una altra mena d'art es recupera, ressucita per la voluntat de recuperació. camps i mirades reveladores.i són només dos exemples, crec que lligats , de ficció.

" tren de sombeas " per uns dies al Casablanca,