la manera de tombar la vida, de petar-la, pot fer que siguis o no cèlebre, i esclar, aquesta mort històrica doncs normalment no la pots dominar, si ets víctima d' un atemptat vindrà al teu funeral una colleta de polítics, si t'explota el volcà que tens darrera la muralla dos mil anys després el teu braçalet pot donar voltes per museus de l' altra ribera. per exemple una àmfora de vidre , d' un deliciós blau , que fa temps es devia buidar, a l' exposició sobre pompeia a les drassanes. 9 euros per poca cosa, encara que uns relleus grecs sobre deïtats amb aire mesopotàmic no me les acabo de treure del cap, un consell, perdre's per napoli i veure-ho tot.

ara que el remor no és només de tronades sinó la suma de rodetes de maletes tornant cap a casa , doncs ara jo enllesteixo la meva per marxar a la setmana eivissenca que visc, de manera sempre diferent, cada any.

escriviu molt i quan torni que tingui una deures per mirar

a revoir!