parant una vella taula de castanyada , jo anant esverada, guillamino hiphopejant de fons, rumiava que són tres buidades d'armari i de tirar endavant, la darrera la feta amb més fe i que toca mirar quantes mitges de la temporada passada sobreviuen a la regirada de calaixos, per allò dels forats. em passaria la vida a un terra hidràulic inventant jocs.i que el vot poètic ( un crisantem ben aixafadet a mida de sobre en paper ecològic, el que gasta més clor però calma les consciències ) guanyés pes, que si montilla essent alcalde se'ns fotia torre a santjustdesvern, que com a cheerleader dels altres treu el cap mªdelapaujaner, que uns fan una campanya publicitària ridícula i aires dels anys trenta a berlín i en saura et ven l'esquerra com en una campanya d'audi ben metal·litzat. tocarà jugar a dibuixar lletres amb el pinyons dels panellets i sobreviure a saldos més o menys miserables. ens doblen el preu de les flors a peu de tomba i els que sortiran de l'urna ens concediran les engrunes dels reis de la deslocalització , el justet per anar tirant...